[Lettera di Carlo Porta dall'aldilà]

– Car el mè car Guerìn!
Te scrivi sto beliett dal paradis,
dove è vegnuu on amis
a dam di noeuv de tì e de Meneghin;
e l'ha portaa, intrattant,
on pacchet de gionai per el Manzon,
e on liber, sanguanon,
che a st'ora el san a ment squas tutt i sant!
Ghoo daa on'oggiada anmì,
pussee per ozzi che per volontàa,
perchè, se te savesset, anca chì,
che eternitàa l'è mai l'eternitàa!
.....
Sentend dì che al Manzon
gh'aveven piantaa in piazza un monument,
me s'eri miss in ment
de profità anca mi de l'occasion,
e mandà giò on discors,
o specie de ricors,
per fagh faa San Michee
alla mia statoa, tant che la podess
avègh al succ i pee...
Ma odèss, odèss, odèss!
Alter che vegni via de la sciattèra!*
Alter che cambià cà!
Quell liber marcadett
el m'ha ditt ciar e nett,
de stà lì e no fiadà,
rengraziand el Signor d'ess no in galera!
Ah! don Ceser Cantù,
se no 'l fudess stàa lù,
che berla avria mai faa!

.....
Vuj che tucc i libree
no stampen di mè vers ona edizion,
se no ghan fiss, almen,
come contra velen,
quel che l'ha ditt de mi, per prefazion!
.....
Ghe cedi el monument;
la statoa mia de mì la cedi a lù,
Sur don Ceser Cantù,
perchè poda passagh el gran magon,
e nol creppa de bila,
cressend, inscì, la fila
di sant in paradis rompa-cojon.
.....
E mi, s'ciao, se in del sass
i milanes poderaven pù guardamm,
podarann ricordamm
senza ch'abbien, per quest, de vergognass!

(di Giovanni Pozza, dal Guerin Meschino)

* la statua del Porta a Milano è ai giardini pubblici.